Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 – Palma, 1932) va ser un escritor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folclorista i publicista.
Va dissenyar les esglésies de Calonge (Santanyí), Son Carrió, la capella de la Pedra Sagrada (Calvià), entre altres, sempre inspirant-se en el romànic que havia conegut en les seves excursions filològiques arreu de Catalunya.
Biografia
Va néixer el 1862 a Santa Cirga, possesió situada entre Manacor i Portocristo, fill d’Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Després d’estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques.
La seva vocació literària es despertà primer en castellà, publicant en aquesta llengua quadres de costums mallorquins, i a partir del 1879 en català, per influència de Josep Miralles i Sbert. A partir d’aquest any inicià la tasca de recollir en el català col·loquial de Mallorca les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de Jordi des Racó. El 1885 publicà Contarelles d’En Jordi des Recó, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d’Història Eclesiàstica al Seminari. Més envant arribà a ser vicari general i canonge de la Seu de Mallorca.
El 1906, per iniciativa seva i sota la seva presidència, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constituí la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en fou nomenat president (1911). A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l’Institut, aquesta relació es va acabar prest.
La seva obra magna fou el Diccionari Català-Valencià-Balear, del qual només va veure publicat un volum i que acabà el seu col·laborador Francesc de B. Moll, que no l’havia abandonat en el moment de l’enfrontament amb el món cultural oficial.
Entre d’altres, va tenir el càrrecs de corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Morí a la ciutat de Mallorca l’any 1932.
Obra
La seva producció literària, dirigida a la investigació lingüística, la història, la descripció de costums populars, el recull de materials folklòrics és de pocs artificis, prosa sense voluntat estètica, es redueix a la “Recopilació de Rondalles Mallorquines de Jordi des Racó”, algunes biografies, una novel·la de costums i els dietaris dels seus viatges.
