Sa Dragonera està situada a l’extrem sud de la Serra de Tramuntana, davant del poble de Sant Elm. La separen de Mallorca únicament els 700 metres del canal d’Es Freu, un curt trajecte per a arribar a aquesta bella illa, on podem realitzar diferents excursions amb nivells de dificultat assequibles a tothom.
Va ser declarada Parc Natural en 1995, al costat de les illes del Pantaleu, Sa Mitjana i una important Àrea d’Influència Marina, després de la llarga campanya ecologista que va impedir el projecte d’urbanització de sa Dragonera.
L’embarcador d’arribada a sa Dragonera, punt de partida de les quatre rutes senyalitzades a l’illa, està situat a Cala Lladó. Aquí trobem el centre d’interpretació del Parc Natural, on consultar qualsevol qüestió referent a les excursions, fauna, flora i història de l’illa.
En els extrems de sa Dragonera hi ha el far de Tramuntana i el far de Llebeig. En el primer, un petit museu relata la història dels fars i els faroners que van viure en ells fins 1.975, quan van ser automatitzats. La torre de Llebeig, construïda en 1583, es manté en bon estat i ha estat restaurada en 2004, conservant un canó de ferro.
El punt més alt de l’illa és el pic Popi, sota el qual es precipiten uns espectaculars penya-segats, allà van construir la torre de na Pòpia el 1580, que va passar a ser el far vell a la fi del segle XIX.
La cova d’es Moro ens recorda que la Dragonera va ser centre de pirates musulmans, que la utilitzaven com a refugi i base per a les seves incursions a Mallorca, mètode també utilitzat pel cristià Jaume I en la conquesta de 1.229.
La visita a sa Dragonera ofereix un paisatge espectacular, rabiosament mediterrani i la possibilitat d’avistar multitud d’aus, com ara l’àguila pescadora (Pandion haliaëtus), el falcó d’Eleonora (Falco eleonorae) o el Arner (Alcedo atthis). No obstant això, des del punt de vista dels nens l’estrella és sempre la “sargantana” (Podarcis lilfordi), llangardaix endèmic que ens segueix a tots els racons de l’illa.
