Punt mallorquíEl punt mallorquí forma part de la història del brodat popular de Mallorca. Cap assenyalar que encara que sigui popular, el brodat és un treball exquisit que s’assembla a les arts suntuàries. Com sol dir-se, l’art popular és aquell realitzat pel poble, i el punt mallorquí respòn directament a aquesta definició.

 
El punt mallorquí és un brodat de punt lliure, ja que es realitza directament damunt la tela. Aquest brodat està present en vestits i roba de la llar. Es conserven peces del segle XVIII, encara que el seu significat s’ha anat perdent amb el temps.
Temps enrere brodadores mallorquines van treballar per a la cort d’Isabel II, donant prestigi a aquest art, avui dones com aquelles, continuen la tradició i la posen al seu abast.

 

Punt mallorquí

 

Història

Antigament la tela de base era el llenç casolà -teles de drap teixides a casa-. Actualment s’utilitzen teles de drap fi. Els fils de brodar eren d’estam i drap. Avui dia s’empren fils de cotó mouliné.

En origen s’emprava un sol color en una o dues tonalitats: blau turquesa, mel o vermell. Durant els anys 40 a 60 era freqüent utilitzar tota la gamma de colorit mitjà, sempre amb tonalitats suaus, creant unes peces de policromía molt cridanera.

Els motius són sempre vegetals, flors, fruits i fulles units per línies de tiges ondulants, mai molt tancats, que recorda la vinya. Els elements vegetals, no són naturalistes, sinó que estàn extraordinàriament estilitzats. Els motius a les peces antigues són grans i semblen flors que recorden la tulipa, la magrana o la pinya, com si estiguessin tallades per la meitat. Els espais s’omplien de fulles que semblen de roser trepador o de parra, no deixant casi veure la tela del fons.

Després es van fer més petits i van aparèixer les garses (punts d’adorn (cordoncillo, punt de creu, punt del diable) en els espais que queden lliures als motius). La quantitat de motius utilitzats no és molt gran, però la varietat de combinacions és tal que sembla que el seu nombre és molt major. Les rematades són sempre senzilles, un doblec senzill o amb calat cec, els punts emprats són molt senzills.


Passos

L’execució comença per seleccionar una tela fina. En ella es dibuixen els motius. Es col·loca la peça al bastidor i es treballen tots els perfils a cadeneta, bé amb ganxet, bé amb agulla. Una vegada acabats els perfils s’emplenen amb punt d’escapulari que no perfora la tela, sinó que s’enganxa a les cadenetes fetes anteriorment.

Punt mallorquí