“Es variat” és, sens dubte, una de les nostres senyes d’identitat, i no només de la nostra gastronomia sinó també de la nostra cultura. Anar a menjar-se un “bon variat” és un costum arrelat en la societat mallorquina, tant urbana com rural, des de fa moltes dècades. El variat és una cosa nostra, únic i típic de la nostra gastronomia, però … què és un variat?
És, senzillament, una barreja variada, d’aquí el seu nom, de totes les tapes que tingui elaborades un bar o un celler, que, sens dubte, són els llocs més adequats per menjar-lo. El secret i la gràcia està en què les tapes, en petites quantitats i a manera de degustació, han de servir-se totes juntes i en perfecta unió en un mateix recipient, generalment i per mantenir la tradició, una cassola de fang o ceràmica.
Allà es barregen textures, sabors, salses, de tota mena, formant un batibull extraordinari, el que provoca que cada mossegada et produeixi una sensació única, diferent a la boca, ja que en cada un es reuneix una barreja de sabors diferent.
És, senzillament, una barreja variada, d’aquí el seu nom, de totes les tapes que tingui elaborades un bar o un celler
El variat ha d’acompanyar-se sempre d’un bon pa o una bona barra perquè un dels grans plaers que ofereix aquest plat és poder mullar el pa a la salsa que desprenen les tapes.
Pots demanar-ho en diferents mides (petit, mitjà, gran), i és gairebé impossible trobar dos iguals. Bé sigui perquè cada local prepara la seva pròpia versió en funció de les tapes que disposa, o bé sigui perquè és el client qui tria el seu propi variat amb les tapes que més li vénen de gust. I encara que les tapes que el componen puguin ser molt nombroses, en un variat trobarem, amb tota seguretat, frit, croquetes, calamars arrebossats, callos, pica-pica, ronyons, ensaladilla, xampinyons, mandonguilles…
Ja ho saben, aquí, a Mallorca, el costum al visitar un bar o un celler no és demanar una ració d’això i una altra d’allò, aquí es demana un variat. I és que més que una veritable delícia culinària, “es variat” és una senya d’identitat pròpia.
