Al poble de Lloseta s’enfornen uns exquisits pastissos: els cardinals, dignes del més sofisticat membre de la cúria romana.
Es tracta d’un pastís allargat, fet de merenga, nata i un subtil pa de pessic.
Deliciosos i tremendament refinats, són creació del Forn de Baix, que guarda en secret la recepta d’aquesta delícia. Una soletilla molt esponjosa, anomenada medritxo mallorquí, i la merenga suïssa envolten un farciment de nata aromatitzada amb kirsch.
El cardinal mesura uns 45 centímetres, així que està pensat per compartir en celebracions.
El poble de Lloseta, molt tranquil i agradable, és a prop d’Inca. Els seus edificis més destacables són l’església parroquial i el Palau d’Aiamans, que es troben junts, a la plaça principal.
El palau va ser construït el 1634 per Miquel Ballester Togores, comte de Lloseta. Té una bella façana d’estil italianitzant, adornada amb balustrades de pedra, arcs adossats i bustos, resultat de la reforma escomesa al segle XIX. Ja al segle XX, l’arquitecte Gabriel Alomar va dirigir les obres a l’interior i els jardins.
Davant de l’antiga casa dels hostalers de Aiamans hi ha un agradable bar, envoltat per les zones enjardinades del palau i l’església, ideal per a prendre un aperitiu. El Palau d’Aiamans està declarat Bé d’Interès Cultural i es destina a la celebració d’esdeveniments culturals.
A la plaça del Teatre trobem el Teatre de Lloseta, un edifici amb la impol·luta façana de marbre blanc queda ben integrada en l’arquitectura tradicional del voltant. El teatre de Lloseta té una programació molt activa, entre la qual destaca el cicle de música clàssica.
Finalment, és interessant recordar el passat miner de Lloseta, en els voltants es produïa la major part del carbó de Mallorca. La xemeneia de l’explotació minera va ser restaurada i actualment l’edifici del pou de Sa Truyola acull un centre cívic cultural.
En aquesta època de dietes i sabors avorrits, resulta reconfortant saber que encara queden llocs on trobar dolços com els cardinals de Lloseta, pels quals val la pena pecar.
