![](\"http:\/\/www.masmallorca.es\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/jaume-I-IV_1.jpg\")
<\/p> <\/p>
![](\"https:\/\/www.masmallorca.es\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/jaume-I-IV_1.jpg\")
<\/p>\n
Cada any i en els primers dies d\u2019agost, Eivissa celebra les \u2018Festes de la Terra\u2019, en commemoraci\u00f3 de la vict\u00f2ria aconseguida per les tropes catalanes sobre els musulmans que l\u2019ocupaven des de feia diversos segles.<\/p>\n
<\/p>\n
\n
Tot va comen\u00e7ar en un ja lluny\u00e0 7 de desembre de 1234, quan el rei Jaume I d\u2019Arag\u00f3 va facultar Guillem de Montgr\u00ed, llavors arquebisbe electe de Tarragona, perqu\u00e8 pogu\u00e9s conquerir les illes d\u2019Eivissa (Medina Yebisah)![](\"https:\/\/www.masmallorca.es\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/jaume-I-IV_2.jpg\")
i Formentera, que estaven en poder dels sarra\u00efns i posseir-les despr\u00e9s com a feudatari del rei. Segons detalla l\u2019historiador Joan Mar\u00ed Cardona al seu llibre \u2018La conquesta catalana de 1235\u2019, en l\u2019esmentada data, Jaume I va firmar l\u2019escriptura de cessi\u00f3 en feu, \u201creservant-se nom\u00e9s la sobirania, amb el dret de fer la guerra i la pau,\u201d, i fixant un terme per a l\u2019esmentada conquesta, compr\u00e8s des de la data en la qual es va firmar la donaci\u00f3 fins a la pr\u00f2xima festa de Sant Miquel, a celebrar el 29 de setembre de l\u2019any seg\u00fcent, 1235. Guillem de Montgr\u00ed disposava, doncs, de nou mesos i 23 dies per preparar els seus soldats i l\u2019escaire que els hauria de traslladar a les costes d\u2019Eivissa. L\u2019estiu era te\u00f2ricament la millor \u00e8poca per a la nevagaci\u00f3, i de fet aix\u00ed es va elegir.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El 12 d\u2019abril de 1235, Guillem de Montgr\u00ed va subscriure un contracte amb Pere, Infant de Portugal i Nun\u00f3 San\u00e7, Comte de Rossell\u00f3, pel qual unien les seves forces per dur a terme l\u2019esmentada conquesta. Les cl\u00e0usules m\u00e9s destacades d\u2019aquest conveni eren, en primer lloc, la dotaci\u00f3 d\u2019una esgl\u00e9sia parroquial a Eivissa, \u201cper a gl\u00f2ria de Jesucrist i de la seva Mare la Verge Mar\u00eda\u201d; l\u2019acord que cada un dels tres es rescabalaria de les despeses que li ocasion\u00e9s l\u2019expedici\u00f3 amb els b\u00e9ns capturats en el saqueig; i el repartiment en parts iguals del Castell i la Vila d\u2019Eivissa i, en parts proporcionals al nombre de soldats que n\u2019aport\u00e9s cada un, \u201ctota la resta que hi hagi fora de la Vila, tant a la mar com a la terra, els estanys de la sal i qualssevol altres possessions de les illes\u201d.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, i en el terme assenyalat en la donaci\u00f3 del rei, es va emportar feli\u00e7ment a terme la conquesta d\u2019Eivissa i Formentera. El dia 8 d\u2019agost de 1235, festivitat de Sant Ciriac, \u00e9s la data en la qual la Vila i el Castell d\u2019Eivissa van ser conquerits per les tropes de Montgr\u00ed, San\u00e7 i Pere de Portugal. Poc m\u00e9s tard, es van donar igualment per ocupades les restants terres de les Piti\u00fcses.<\/p>\n
Finalitzada l\u2019esmentada gesta, els tres conquistadors van comen\u00e7ar a complir escrupolosament i al peu de la lletra tots i cada un dels pactes que figuraven al contracte entre ells subscrit.<\/p>\n
Per\u00f2, junt amb els fets hist\u00f2rics, tamb\u00e9 hi ha lloc per a les tradicions i les llegendes de tot tipus. En el cas concret de la conquesta d\u2019Eivissa, la llegenda que m\u00e9s ha arrelat al poble eivissenc i que ha perdurat fins als nostres dies diu que aquesta caiguda de la vila, en aparen\u00e7a amb tanta facilitat, va ser causada per la tra\u00efci\u00f3 d\u2019un germ\u00e0 del cabdill o xeic moro, com a revenja per haver-li robat aquest \u00faltim la seva esposa. \u201cVa aprofitar -segons els cronistes- una finestra que tenia la seva casa que donava a l\u2019exterior de la muralla per deixar passar les tropes dels assetjadors\u201d. Al cam\u00ed que puja a la catedral, una petita capella recorda aquesta tradici\u00f3-llegenda. \u00c9s la denominada capella de Sant Ciriac, i cada any, en el programa commemoratiu de la festivitat, un dels actes consisteix en la visita que les autoritats de l\u2019illa fan a aquest lloc, abans de l\u2019acte institucional davant de l\u2019est\u00e0tua jacent de Guillem de Montgr\u00ed, a la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.<\/p>\n D\u2019aquesta barreja de tradici\u00f3 i llegenda hi ha const\u00e0ncia des de fa almenys cinc segles, perqu\u00e8 en documents del segle XV ja es poden llegir denominacions com \u2018el camp de la tra\u00efci\u00f3\u2019 i \u2018la porta de la tra\u00efci\u00f3\u2019. No sabem els noms dels protagonistes, ni del tra\u00efdor ni del tra\u00eft, ni de l\u2019esposa… per\u00f2 tant val. Al cap i a la fi, sempre \u00e9s m\u00e9s bonica la llegenda, segons la qual un assumpte amor\u00f3s va permetre dur a terme tota una gran conquesta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada any i en els primers dies d\u2019agost, Eivissa celebra les \u2018Festes de la Terra\u2019, en commemoraci\u00f3 de la vict\u00f2ria aconseguida per les tropes catalanes sobre els musulmans que l\u2019ocupaven des de feia diversos segles.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1233,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1250","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-nostra-gent","et-has-post-format-content","et_post_format-et-post-format-standard"],"yoast_head":"\n![](\"https:\/\/www.masmallorca.es\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/jaume-I-IV_3.jpg\")
La llegenda de la tra\u00efci\u00f3<\/strong>
El dia de sant Ciriac de 1235, les tropes catalanes vencen la resist\u00e8ncia dels sarra\u00efns, i penetren al recinte emmurallat d\u2019Eivissa \u201csense que el trabuquet (m\u00e0quina de guerra per tirar pedres de grans dimensions) que s\u2019havia portat per a la lluita no hagu\u00e9s llan\u00e7at -compten els cronistes- m\u00e9s de deu pedres sobre el castell (…)\u201d<\/p>\n