El mallorquí Joan Llaneras, medalla d’or de ciclisme en pista en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Sydney 2000, és un expert coneixedor dels millors racons de Mallorca per muntar en bicicleta. ‘Porrerenc’, de 39 anys, quan era petit mai no va pensar que la seva afició per la ‘dues rodes’ fora una mica més que un joc.

 

Però abans que pogués adonar-se estava entrenant ja en els circuits més durs d’Europa i pujava al pòdium dels elegits. Després de l’última olimpíada es va retirar i ara és el director esportiu del velòdrom Palma-Arena, un dels millors del món en el seu gènere.

Llaneras és un dels tres esportistes espanyols que més metalls ha aconseguit en tota la historia d’aquesta competició, al costat de la tenista Arantxa Sánchez Vicario i el piragüista David Cal. De tracte senzill i afable, asegura que les medalles d’or les guarda en un armari i no les mira mai. Per adaptar-se al seu nou treball administratiu l’han ajudat virtuts pròpies de l’esport, com la disciplina i l’esperit de sacrifici. En la seva nova ocupació, ha assumit el repte de portar a l’illa les grans figures del ciclisme mundial.

 

 

Fins ara ha viscut a cavall de Girona i Porreres, però aquest estiu la seva dona i els seus dos fills -un nen de 10 anys i una nena de 7- es traslladaran definitivament amb ell a Porreres. 

 

Llaneras opina que l’illa és un lloc ideal per a la pràctica de cicloturisme. “Lo bo de Mallorca és que hi ha moltes rutes diferents i no has de repetir sempre la mateixa”, afirma. Quan surt a muntar en bicicleta amb la família recorre els voltants de Porreres. Quan surt sol, un dels seus trajectes preferits és la Serra de Tramuntana. Proposa una excursió “que cap turista no s’hauria de perdre: Palma-Andratx, Valldemossa-Sóller, que ell realitza en tres o quatre hores.

 

 

La seva trajectòria profesional està omplerta de reconeixements dins i fora de les Balears. L’últim, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma. La gent el coneix i l’aprecia. I li ocorre amb freqüència que l’aborden al carrer per demanar-li autògrafs, a la qual cosa ell accedeix de bon grau.